Música i dansa al Pessebre

En els nostres pessebres hi ha figures que sempre expressen joia i alegria: són aquelles que representen músics i dansaires. Canten i ballen al ritme de sacs de gemecs, flautes, simbombes i tamborins. Reben la bona nova amb melodies i balls, tot contagiant la resta de personatges. Protagonistes de les manifestacions de goig en el pessebre, músics i dansaires són una part important de la iconografia pessebrista.

Ramon Amadeu, Josep Anicet Santigosa, Salvador Masdéu o Josep Prats són alguns dels escultors de figures de pessebre que van excel·lir en la producció d’aquests personatges.

Es poden identificar les danses que ballen les figures al pessebre: la sardana, la jota, el ball de pagès, el fandango o ball de bot. En canvi, no sabem què canten els pastors ni quina música interpreten els músics.

Però és fàcil imaginar que canten nadales. Nadales al pessebre i davant el pessebre: qui no ha cantat davant del pessebre o tot fent cagar el tió? “Allà sota la penya”, “El noi de la Mare”, “El Rabadà”, “El desembre congelat”, “Fum, fum, fum”, “El Cant dels Ocells”…

Diversos músics han creat obres per a ser interpretades per Nadal. Entre altres, el poeta, pedagog i musicòleg Joan Llogueras o bé la poetessa, etnògrafa i musicòloga Palmira Jaquetti, que crearen cançoners i els musicaren. També els folkloristes i etnòlegs Aureli Capmany i Joan Amades s’esforçaren en l’estudi i recull de nadales i músiques populars nadalenques.

Per sobre d’aquestes obres n’hi ha una que destaca per la seva monumentalitat: l’oratori “El Pessebre” que va compondre Pau Casals sobre un poema del seu bon amic Joan Alavedra. A “El Pessebre” totes les figures prenen vida i canten el missatge de pau que Casals va voler portar arreu del món.

Segons la tradició, el primer pessebre fou el que va fer Sant Francesc d’Assís a Greccio el Nadal de 1223. Sant Bonaventura explica que en aquell primer pessebre ressonaren “lloances melodioses i harmonioses cançons”. Des del seu inici, no es pot entendre el pessebre sense música.